sábado, 13 de abril de 2013


Abans d'entrar en matèria...

Què entenem per un mecanisme de transmissió en un conjunt mecànic?
Entenem que es tracta d’un engranatge.
Posa dos exemples de transmissions que coneguis.
Politges i tren de politges.
Posa dos exemples de transmissions per engranatges.
Normal i de cadena.
Com t'ho faràs per...

Dissenya (fes un croquis) i explica com haurà de ser un sistema de transmissió de moviment per tal que:
transfereixi el moviment però sense que canvïi el sentit de gir.






 te que estar format per dos engranatges que girin en la mateixa direcció units per una cadena.



tranfereixi moviment però amb canvi de sentit de gir

Dos engranatges units entre ells sense cap cadena.


transfereixi moviment però amb canvi del pla de gir


Un engranatge té que estar en vertical i l'altre en oritzontal.


Dissenya (fes un croquis) i explica com haurà de ser un sistema de transmissió de moviment per tal que:


augmenti la velocitat de gir sense canviar-ne el sentit



La roda motrio té que ser la més petita i  a part tenen que estar unides per una cadena.

augmenti la velocitat de gir amb canvi de sentit de gir

La roda motrio té que ser més gran que la conduida.

jueves, 11 de abril de 2013

1-Calcula la freqüència de gir de sortida (n2)  i la relació de transmissió (i) d'un sistema de transmissió de moviment com el de la figura següent:

Frequencia de gir = 4 rpm                                        Relacióde transmisió = 0,4


N1·Z1= N2·N2                                                        i=Z1/Z2           50/125=0,4

50·100/125=4




2-Un mecanisme reductor de velocitats fa girar la roda motriu a 40 rpm i la de sortida a 30 rpm. Dibuixa el sistema i calcula la relació de transmissió.
        z1
i= ______                    
        z2    
  

3-Un sistema de transmissió per roda dentada fa girar la roda conduïda de 20 dents a 150 rpm. Sabem que la relació de transmissió del sistema és de 2,5. Calcula:
La freqüència de gir de la roda motriu (n1)
El nombre de dents de la roda motriu (z1)


n1=60            n1= n2/relació de transmisió 150/2,5=60
z1=50            z1=n2·z2/n1  150·20/60=50             
n2=150












martes, 2 de abril de 2013

LA POLITJA FIXA



Aquesta politja s'emplea per a tres programes bàsics: Transformar un moviment lineal continu en un altre d'igual tipus, però de diferent direcció o sentit, reduir el fregament de les cordes en els canvis de direcció i obtenir un moviment giratori a partir d'un lineal continu. Les dues primeres són conseqüència una de l'altra i la tercera és molt poc empleada.

Modificar la direcció d'un moviment lineal i reduir el fregament de la corda en els canvis de direcció:


Si volem que el moviment de la resistència (l'objecte que volem moure; "efecte") es realitzi en direcció o sentit diferent del de la potència (força que nosaltres realitzem per moure l'objecte; "causa") cal que la corda que uneix les dues forces (potència i resistència) present canvis de direcció en el seu recorregut.

Aquests canvis de direcció només poden aconseguir fent que el cable frec contra algun objecte que el subjecte, però en aquests punts de fricció es poden produir friccions molt elevades que poden arribar a deteriorar la corda i produir el seu trencament.



Cambio de sentido de la cuerda



La politja fixa de cable:

La politja fixa de cable s'empra per reduir el fregament de la corda en els canvis de direcció i la trobem en forma de politja simple de cable i sota la forma de politja de ganxo en els sistemes d'elevació de càrregues, bé aïllades o en combinació amb politges mòbils formant polipasts.




                                                          Pozo de agua

Convertir moviment lineal en giratori:

En halar de la corda de l'aparell es produeix el gir de la politja, el que pot aprofitar-se per aconseguir que també giri el propi eix sense més que connectar politja i eix entre si. Aquesta utilitat és molt poc emprada en l'actualitat, però podem trobar una variació d'ella en els sistemes d'arrencada dels motors forabord.



                                                     





La politja fixa de cable és una politja simple, o una de ganxo, l'eix no es desplaça quan tirem de la corda que l'envolta.

Per a la seva construcció necessitem, com a mínim, un suport, un eix, una politja de cable i una corda. La politja de cable pot ser fixa o de ganxo.




                                                     Polea fija



En aquestes politges es distingeixen els següents elements tecnològics bàsics:

Resistència (R). És el pes de la càrrega que volem elevar o la força que volem vèncer.
Tensió (T). És la força de reacció que apareix en l'eix de la politja per evitar que la corda el arrencada. Té el mateix valor que la suma vectorial de la potència i la resistència.
Potència (P). És la força que hem de fer per vèncer la resistència. Aquesta força coincideix la qual volem vèncer.
Les politges de cable suporten una força de reacció (Tensió, T) que es compensa amb la suma vectorial de les forces de la Potència (P) i la Resistència (R).





                                       Polea de cable: cambio de dirección

De l'anterior deduïm que l'avantatge d'emprar aquest mecanisme per elevar pesos només ve de la possibilitat que podem ajudar del nostre propi pes corporal exercint la força en direcció vertical cap avall, en lloc de cap amunt.